Paraules apegaloses que s’adhereixen als dits, al palmell de les mans, a la memòria. Em fa l’efecte que les pàgines d’aquest llibre es van quedant en blanc a mesura que avanço per la selva apassionant de la seva lectura. Dins del cuc que lentament va corcant aquesta poma, em dirigeixo al centre de la diversió. Al bar diuen que hi ha dies en què aconseguir dibuixar un somriure és tota una aventura. Això diuen. I immediatament penso en tu, Indiana Jones.
M'encanta el teu blog.
ResponEliminaGràcies.