Enceto una col·lecció de moixaines d’alabastre i paraules de porcellana. De pessics de tendresa inesperada i de becaines amb somnis d’ibuprofè. Però no canvio els cromos repetits i faig vaixells, avions i ocells amb les paperetes de propaganda electoral. Omplo les poselles de retalls de diumenges en pijama, de postals i polaroids d’una vida que sovint crec que no és meva i que me la prendran en qualsevol moment. És que de vegades penso que ser tan feliç no pot ser legal.
Olé!
ResponEliminaSi senyora! Un altre vegada mons de colors i la pàgina plena!!!!
Gràcies bitxo!!!!
(Ah! i pel motiu que esmentes al post... Sigues tant il.legal com puguis!!!!)
Un petonet ben petit i dolç. ;¬)*
sí legals i també envejables!
ResponElimina