SPACE COWBOY

Des que tinc ús d’imaginació que he volgut ser astronauta. Intrèpida descobridora de nous mons, com Colom, Pizarro o Magallanes, però amb carnet de nau espacial. Enrolar-me en la marina sideral i travessar l’espai en qualitat de grumet. O fins i tot de polissona. Però el somni d’infantesa, en aterrar a la pista de la realitat, va perdre part del fuselatge i ara solco els mars de les transaccions comercials dins del buc d’una multinacional. Pirata sense pota de pal, amb vestit de ratlla diplomàtica, sabates de taló i bolígraf ben esmolat.

Diuen que les ones hertzianes es propaguen per l’espai exterior en busca de possibles receptors alienígenes àvids de serials i culebrons protagonitzats per nosaltres, els terrícoles. Així que aquells dies de locutora de ràdio en l’emissora d’un país petit van proporcionar a la meva veu un bitllet en primera classe amb destí al centre de les estrelles. I finalment viatjo, em desplaço per l’univers desmaterialitzada, amb l’essència barrejada entre els hits dels vuitanta. Pobres extraterrestres. Que Déu els agafi confessats.