glaç

Dia gris i dur com la pedra que em mira des del carrer. El fred s'escola entre les seves esquerdes, i els dits i les mans es tornen de gel, com la punta d'aquest nas tan lleig. Que la insensibilitat del glaç no m'arribi al cor. Davant la necessitat, hauré d'aprendre a autoabraçar-me. No vull esdevenir pedra. Ni grisa. Ni dura. Ni freda.

4 comentaris

  1. Pren, una abraçada. :)

    ResponElimina
  2. em sembla que mai n'esdevindràs. És impossible!!!

    Una abraçada calentona.

    ResponElimina
  3. Volem un altre post! :)

    L.

    ps: i jo què, diràs...

    ResponElimina
  4. no hem de permetre la invasió del fred al nostre dintre

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall