le printemps, le week-end

Deixar de ser paral·lels i esdevenir perpendiculars, oblics. Recórrer rond-points en sentit antihorari, el voraviu dels melics amb les puntes dels dits en direcció prohibida, les voravies de sentit únic i obligatori, aquelles que només respiren primavera i para-sols. Demanar amanida, toujours, i passejar per la untuositat de l'oli, l'erotisme de la sal. Per la lluminositat del verd, el taronja i el vermell, com si fóssim cargols. Abolir les ombres, abraçar egoismes, esdevenir déus pagans i adorar-nos mútuament les corbes, els cossos, les pells. Fer florir somriures. Celebrem que arriba le printemps, le week-end.

3 comentaris

  1. Mmm...ja s'acosta! Que bé!

    ps: de fet, ja és aquí!

    El comentarista anònim

    ResponElimina
  2. Oui! :)

    La petite fleur

    ResponElimina
  3. Quin bon presagi, aquest cap de setmana, la primavera és aquí. Olora fort, arriba la sentor de les noves flors.

    La sents...?

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall