Va, descongela la memòria. Treu aquesta capa de glaç protector que conserva intactes les propietats dels records, i cou-los al forn amb un polsim de frustració o passa'ls per la paella, saltejats amb el ressentiment tallat a làmines, ben finet, a foc fort. Menja't els propis pensaments en un acte de canibalisme poètic, o d'esnobisme pseudointel·lectual. I potser, amb el temps, arribarà la bogeria. Com la d'aquelles vaques que es van posar de moda i que parlaven en anglès, sense subtítols. Mu, va dir ell.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada