En aquesta vida hi ha moments perfectes; pocs, però encara n'hi ha. Situacions en les quals enviaries els 'però' a pastar fang, així, literalment, per no donar-los l'oportunitat d'espatllar l'instant bonic que proposa l'oració principal, per no subordinar un possible final feliç al fracàs tot fent servir una maleïda conjunció adversativa. Perquè sempre és millor copular oracions positives, canviar adversitat per afinitat o correspondència; transformar l'oposició de la raó políticament correcta en un vent boig que bufi, favorable, per omplir les veles dels petits vaixells de paper que construïm, sempre amb l'esperança que no s'enfonsin a la primera de canvi. Així que feu-me cas: quan l'atzar us col·loqui al bell mig d'un moment ideal, si noteu que s'acosta un 'però', mossegueu-vos la llengua.
Què difícil això de mossegar-se els 'peròs', no? Em sembla que jo en deixo anar uns mil o dos mil, i després ja començo amb els 'potsers'.
ResponEliminaGràcies Anna!!! Avui necessitiva aquesta dotzena de línies positives. Avui et faré cas i intentaré fer-te'n més sovint. (de Mca)
ResponEliminaQuin consell tan bo! Hi ha tantes coses senzilles de fer com aquesta que proposes i que en canvi fan un món molt més fàcil i agradable. S'intentarà! :)
ResponEliminaContenta que us hagi agradat :)
ResponElimina