Algú que escriu ha de conèixer quin és el destí de les seves frases, de tots els paràgrafs que avancen, imparables, fins al punt final en el precís moment en què inaugura la festa de les paraules. No hi ha res pitjor que llegir un text on els pensaments van a la deriva. Sense rumb, sense nord.
Suposo que parles d'un cas molt flagrant. Com a lectors ho agraïm, però com a 'escriptors' no t'agrada deixar anar els pensaments sense rumb, de vegades?
ResponEliminaSí que m'agrada, XeXu, però, en el meu cas, fins i tot els pensaments esparsos tenen certa harmonia entre ells i es donen la mà :)
ResponElimina