Aquí no sé escriure paràgrafs llargs, ni llargs poemes. En aquest espai els escrits són curts, com els meus cabells. Però és quan em deixo anar, quan escric aquells correus-mirall, que les paraules s'allarguen i els sentiments no tenen final. Però ara sóc aquí, al lloc on els pensaments són breus, de color intens, i no es poden sortir dels marges. És hora de tallar les puntes a les frases.
sobretot, a les puntes obertes, que ja se sap que després són les que volen perdudes i no saben si són tirabuixons o llaços llisos ;)
ResponEliminaa mi m'encanta el teu aquí!
I a mi M'ENCANTA el look que sempre deixes a les frases. (de Mca)
ResponEliminagràcies, noies! ambdues heu deixat un regust mallorquí a aquest aquí :)
ResponElimina