2.6.11

horabaixa

Quan el final de la tarda es difumina amb l'inici del vespre. Per què m'agrada tant aquest moment en què el dia davalla i davalla, i tremola, trontolla i sembla que perdi l'equilibri. I tot es precipita suaument cap al punt final que reposa sobre el coixí, de vegades a la tauleta de nit, esperant-te per alenar glops de calma. Horabaixa. Quina gran paraula.

3 comentaris

  1. "Horabaixa" gran paraula? Completament d'acord!!
    Per aquí l'estimam molt i la treim a passejar cada dia. (de Mca)

    ResponElimina
  2. És una gran i curiosa paraula. Sempre m'ha fet gràcia, apresa d'Antònia Font, és clar.

    ResponElimina
  3. anònima, ho sé, ho sé. aquesta paraula sempre em recorda una bona amiga mallorquina molt i molt dolça :)

    XeXu, gran i curiosa com els Antònia Font! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall