Tardes de baranes boniques i de sol desgastat pel pas dels núvols que van llimant el cel. Pestanyes llargues i mirades tristes, temps que es desfà lentament en engrunes i camins de formigues, en un trànsit de dits per la concavitat d'una esquena. El dubte i el desig. Estius que volen ser hiverns en tardors de primaveres eternes. Quin sentit té el calendari quan els dies es perden, un rere l'altre, en una partida de cartes contra el propi destí.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl desig és com el vent de la vida que ens empeny cap endavant!
ResponEliminaM'encanta el concepte de la primavera eterna...
pd: t'havia publicat el mateix comentari, però m'he adonat que havia fet una falta i l'he volguda corregir!:)
sí, el desig ens empeny cap endavant i el dubte ens fa fer un pas enrere. complicat tot plegat, oi? :)
ResponElimina