Duc la vida despentinada. La immobilitat, acumulada als turmells; la incomprensió, a la cintura. Lluny queden els dies lliures de retencions de trànsit interior, de circulació fluïda per les vies asfaltades del cos a velocitat moderada. On són les mirades-semàfor, els senyals de dits oberts i mans bocabadades? La maduresa és una carretera tallada on els records joves van a estimar-se quan cau la tarda.
I sovint fan tard a casa per sopar... És molt maco, Anna.
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaMolt bonic!
ResponElimina