On han anat les ganes de mossegar el món per la part més saborosa i tendra? Que vull saltar-me els dies tic-tac-compte-enrere i cridar que sóc vermell ben viva, ara que ja no fa aquella calor que podreix la pell de l'ànima i ens estova dents i ungles i corca el cor que aboquem als versos i a la prosa poètica.
Cucs, que ja no hi ha cireres. I les pomes esdevenen peres. I viceversa.
M'agrada molt el canvi de look al blog perquè m'agrada poder llegir més d'un escrit teu sense canviar de pàgina i així assaborir-te més.
ResponEliminaGràcies, myself. M'alegro molt que t'agradi! :)
ResponElimina