El parmesà no va acudir a la cita, i la nit va deixar de ser perfecta fins que, hores d'alcohol més tard, va arribar aquell instant en què les paraules s'arrosseguen i la llengua ensopega amb les dents i la conversa s'espesseix fins que la cullera que remena les afirmacions s'aguanta tota sola dreta. El moment en què la frontera entre l'amor i el sexe és tan sols un fil prim de saliva i els cossos, inquiets, aboquen dos-cents grams de desig més en cada bes.
Com vas dir que et deies?
Com vas dir que et deies?
Caram, com ens espavilem, no?
ResponEliminaHo dius per mi? Nooo! És un relat curt, de ficció. No tot el que escric és autobiogràfic :)
ResponElimina