No escriuré el tacte ni el sabor dels matins al teu costat. No, no diré l'olor de les tardes de llana, ni aquest veure'ns les costures, ni parlaré del goig de dir-nos l'amor en veu baixa, de com sona l'amor en cursiva. Le futur, proche, s'il vous plaît. Llavis de cera, paraules de mantega i, a la punta dels dits, l'equilibri d'un univers privat, petit. D'un únic vers, perfecte, que encara ha d'ésser dit. Amb els cinc sentits.
Un bon poema fet prosa !
ResponEliminaNo, tot això no és per ser dit, ni per ser escrit. Simplement, s'ha de viure i gaudir-ne de cada moment :-). Preciós, Anna, gràcies!
ResponEliminaM'encanta, com sempre!
ResponEliminaMaría José