naftalina

A un dia d'afegir un any més a la pròpia cronologia, acceptar -o resignar-se- que a certes alçades de la vida hi ha desitjos que es desfan a les mans quan els intentes abastar, intocables.

Miratges, o massa arna i poca càmfora. 

2 comentaris

  1. Qui dia passa, any empeny ! Acceptar i resignar-se, a vegades van de la mà...... i els desitjos sempre volen dins el nostre cap , afortunadament !!
    No els desis encara a l'armari amb naftalina ; ))

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall