Petits accidents, com mossecs mínims d'agulles de cap als dits, aquest viure precipitant-se cap als vespres, de carpe diem, de cruïlles i agendes mig plenes, mig buides. I menys fotografies de les que voldries.
Sentir-se viu, però, és prescindir de la protecció dels didals.
M'ha agradat aquesta darrera frase. M'ha recordat a la de l'Aleix Saló per a les tasses de l'FNAC que deia que fer servir punts de llibre és de covards, que s'ha de viure al límit.
ResponEliminaHehehe... Molt bona :)
ResponElimina