Sí, també faig col·lecció
de dies, però els tinc tots repetits.
Gabriel Ferrater
El nervi roman a dins durant les estones que l'ànim decideix ser hivern: la força tria diluir-se en trajectes sanguinis abans que irrompre lava i volcà. No hi ha terratrèmols als dits ni guèisers de mots, cap erupció sobtada; tan sols voladures controlades al cor. Potser, de tantes coses viscudes, ja no sabem destriar allò que hi ha de nou als dies, que esdevenen un feix de cromos repetits que ens van deixant al tacte un regust de pólvora mullada.
El cos, però, és una festa que encara no acaba; tardoreja i esclata en confeti de fulles ocres i arrugades.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada