Afamades, les emocions surten de cacera per aquest territori conegut que és el teu cos, les teves mans, el teu rostre, el teu nom. Que l'amor encara sigui capaç d'agafar-te amb el cor a contrapeu i fer-te caure de nou en el seu dolç parany, no sé si per subsistir, persistir, perviure o sobreviure.
De tant en tant, sentir-nos vius. Ni mots ni motius. Safaris, meravelles, totes aquestes ganes. Tots els mecanismes.
Per sort, l'amor sempre té la capacitat d'agafar-nos a contrapeu, si no pleguem! Encara que es fa pregar molts cops, cal reconèixer-ho.
ResponEliminaMecanismes, mecanismes...