El desig balla lentament una nit sense hores
dins el cos mig adormit.
L'amor demana amor encara
a ritme d'un vals petit de dits llargs
sota un sostre de cel tibant.
24.11.16
malgrat la pluja
Sovinteges records,
desgastes la memòria.
Erosionem el passat
per omplir-nos les mans
amb la pols dels dies de sol.
Malgrat la pluja.
21.11.16
moebius
Finals que s'enfilen per dins
com una heura afamada de mur
i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.
I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.
com una heura afamada de mur
i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.
I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.
17.11.16
inventaris
Acumules anys als turmells, derrotes al segon calaix del desànim i dies brillants a la cara oculta de la lluna, entre altres coses.
Estem fets d'inventaris volubles.
15.11.16
iceberg
Un hivern somriu tot mostrant les dents metàl·liques del fred. Els terratrèmols hibernen sota la pell i la carn desaprèn les raons del calfred a deshora. Davant l'amenaça del gel, saber-se caliu encara.
I recites un estiu, una vegada i una altra, per recordar-li al cos la cadència amb què crema el desig a cop de paraula.
11.11.16
blau i nacre
Un cel de costures vistes per vestir l'ànim
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.
10.11.16
neu
La nosa del mot que no gosa ésser dit
corseca la veu fins al gest subtil
d'un simple alè.
D'esma exhales l'ànima del silenci.
Neva a l'esquena obaga dels dies.
Com escriure el buit amb un fil en blanc?
4.11.16
un tomb de clau
Vespres que es vinclen amb el pes de la llum.
Dius carrers i llars, i acceleres el pas
per escurçar distàncies entre la paraula i el fet.
Regust d'hores massa lentes a la mirada.
Cerques un gest senzill que ho abasti tot:
un tomb de clau, un petit calfred,
el mot 'casa', impacient,
estenent-se sota la pell com un tacte càlid.
I, com un mecanisme de precisió,
esclaten tots els esborranys de final feliç
que guardes per als dies que davallen
massa ràpid pel pendent de la nit.
Focs artificials a la butxaca de l'abric.
1.11.16
blondes de sal
Blondes de sal a les vores
d'un record de platja antiga.
Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.
* imatge de Laura Escribano Atelier
d'un record de platja antiga.
Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.
* imatge de Laura Escribano Atelier
Subscriure's a:
Missatges (Atom)