reivindicar el mos sense obstacles, la queixalada lliure i fàcil, el mastegar sense traves. imaginar una vida sense espines ni ossos ni llavors. triar, però, les cireres com a companyes de viatge i, amb elles, el vermell foc i l'emoció amable dels seus pinyols.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada