PREMI ARTE Y PICO

En Biel, de Tinta xinesa, ha cregut que sóc mereixedora de rebre aquest premi, creat per Eseya. Doncs, moltíssimes gràcies!

Les regles del premi són les següents:

- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.

- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.

- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.

- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

- Exhibir aquestes regles.

Doncs bé, després de consultar el tema amb el meu ratolí, aquests són els cinc blogs que ens agrada punxar amb el punter (i que consti que n'hi ha molts més que cinc; si no, mireu la columna de la dreta que porta per títol "Planetes sensorials"):

el cafè d'en litus

elquemaietvaigdir

saragatona

octubrina

a mitjanit

HOME SWEET HOME

Es poden llegir passats en clau de present. Només a dos clics de mouse de distància.

Hi ha dies que és millor no sortir de casa.

CORTINES

Dins d’aquest refugi, a recer del món i del bombardeig de males notícies, retallo sol, cel i arbres sense tisores. Tot mirant per la finestra. La realitat que he triat aquesta tarda és transparent, sense filtres. Ni cortines.

SILENCIO, SE DUERME

Qui pogués, de tant en tant, desconnectar el nervi òptic. Sabotejar la catenària dels pensaments. Fer que les sinapsis esdevinguin parcs infantils i que les neurones facin jocs malabars amb les idees mentre les hores caminen de puntetes. Silencio, se duerme. Qui pogués, de tant en tant, dormir. Bona nit.

INF(ID)ELICITAT

Sovint sabem on és exactament la part de felicitat que ens pertoca. I, sense dubtar, l’anem a buscar en el regust dolç de la xocolata, en les pàgines d'un llibre. En cada glop de te, en l’aroma del cafè. En un trajecte de tren, en el fum de la cigarreta prohibida. De vegades la felicitat té nom d’home o de dona i passem la nit abraçats a ella. Cerquem fidelment la felicitat malgrat saber que sempre ens acaba fent el salt amb la buidor i la tristesa. Perquè així és com ens sentim quan s’acaba el pastís o les galetes, el te, el cafè, la cigarreta. Quan el tren s’atura a l’última estació, quan arribem a la fi de la història. Quan la persona que estimem es desfà de l’abraçada i travessa la porta. Infeliços, demanant-nos un i altre cop per què no som capaços de retenir-la.