incoming call

Hoy sólo quiero recibir llamadas de las buenas noticias. Que las malas se queden sin línea, sin cobertura. Sólo quiero pensarte para que no te olvides de dar de comer a mis mariposas. Esconderme para que no me encuentren ni los años que acechan a la vuelta de la esquina ni las patas de gallo. Hoy me apetece cenar todas las palabras que no me dirás esta noche, y que se enreden en esta hambre de ti que tengo. No sé por qué, pero hoy te quiero en silencio. Prefiero escuchar tus miradas.

mil i una nits

Els genis ens esperen dins de llànties que ja no ho són. Així que freguem l'ampolla per invocar l'esperit del vi i que ens perfumi lleugerament els sentits amb els vapors de l'alcohol. Freguem els cossos, l'un amb l'altre, amb fruïció, per arrencar-ne la rutina i el cansament i despertar el desig que dorm sota la pell. Podem esdevenir aladins una nit qualsevol. I encara ens en quedaran mil.

hier. aujourd'hui. demain

Enceto Cinc nits de febrer, d’Eduard Márquez, i el meu subconscient em pica l’ullet. Allà, sobre el blanc immaculat de la primera pàgina, hi apareix la nostra prehistòria d’amor i El silenci dels arbres, del mateix autor, sense dedicatòria. Els llibres adquireixen un valor afegit quan te’ls dedica algú. En tornar a llegir les breus paraules manuscrites, l’aroma del passat t’esclata en el pensament com si fossin focs d’artifici. Els llibres dedicats són com petites caixes de música: quan els obres, deixen anar la cançó que va esdevenir la banda sonora del moment compartit amb aquella persona. De vegades, però, no calen dedicatòries: només cal llegir-ne el títol o passar les puntes dels dits per les seves cobertes per engegar la màquina del temps. Hier. Aujourd’hui. Demain.

faifocloc tí

Avui les idees neden, suren i es capbussen. Aquesta tarda podria seure a la riba del pensament, llençar la canya i esperar tranquil·lament que alguna mossegui l'esquer. Però m'adono que ocupes tot l'espai disponible de les tanques publicitàries. Que arriba l'hora del te, i que t'aprofito com a excusa per fer-li el salt a les cinc i prendre un cafè ben calent. Em cremo la llengua amb els mots que no penso dir-te, que se m'acumularan als dits durant dos dies i dues nits. Hi ha paraules com absència, distància o enyor que couen com les ortigues.

inventario

Tengo una edad con pocos años vividos y un rastro de tiempo malgastado. Tengo una mirada oscura y malva, un coche gris, unas botas verdes y unos cuantos mechones de pelo blanco mal disimulados. Tengo un terremoto que mide poco más de un metro y que asegura tener cinco años. Te tengo a tí, que hueles a abrazo cálido y a café amargo, y que no sé de qué color pintarte. Tengo todas las letras para inventar palabras imposibles que describan cómo me siento cuando no te tengo a mi lado. Tengo mañanas por comenzar, tardes que acabar; días disfrutados a medias en cajones desordenados. Tengo. Tengo. Tengo. Tengo la sensación de que algo se me escapa por las rendijas de este inventario.