Surt un sol submarí. Simfonia de blaus, rapsòdia líquida: les emocions, a tot volum. Sense pretendre-ho, vestim el dia de seda i foc tan sols amb el simple gest de triar una cançó.
Antònia Font és sempre divendres.
5.3.15
afamats
Escrius l'amor, altre cop,
i estimes fins al moll
de l'os del poema.
Rosegues els versos.
N'escures els mots.
i estimes fins al moll
de l'os del poema.
Rosegues els versos.
N'escures els mots.
3.3.15
esperes (i desesperes)
Sovint la negativa recorre la distància que ens separa de l'esperança inicial de puntetes, amb passes petites.
La recança, la impaciència i la incertesa són mètodes subtils de tortura.
2.3.15
love songs
Hi va haver un temps en què les cançons d'amor van deixar de tenir secrets i van començar a parlar-te. Ara, però, de tant sentir-les -perquè no en tens d'altres, perquè no en trobes de noves-, la veu s'esfilagarsa i apedaces les notes i les paraules perquè no es moguin del seu lloc.
La nostàlgia deu ser això.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)