29.1.08

RECICLAR


A mesura que ens comuniquem, anem generant residus sentimentals. Tant les veritats com les mentides, tant els comentaris punyents com els innocus, tant les converses interessants com les avorrides deixen rere seu paraules que s'han buidat de tot tipus d’emocions. Què fer-ne, de totes les inanitats? Oblidar-les al fons d’un calaix de la memòria. O dipositar-les en el contenidor corresponent i reciclar-les. Tornar-les a escriure o a pronunciar, donar-les una altra oportunitat. I així poder omplir els mots amb una nova càrrega sentimental en tornar-los a llegir o escoltar. Recicla, per exemple, un "t'estimo". Segur que ell o ella t'ho agrairà.

TELÓ AVALL

Hi ha dies en què el passat surt a escena sense ànim, tot arrossegant les paraules en parlar, cansat de tantes i tantes representacions. Se sent repetitiu, redundant... but the show must go on, my friend. Pren aire i acaba d'interpretar el seu paper crucial, recitant d’esma el seu diàleg. Ja fa temps que no s'escolta: la veu ha esdevingut àtona després de tants anys.

27.1.08

LAND OF...

Les hores cremen lentament. Fan olor a mandarina i a cant de sirena. Les tardes de diumenge sonen com un piano desafinat. Tinc l’enyor contra les cordes i he ensinistrat les absències per tal que facin ombres xineses amb el sol que entra per la finestra. L'abraçada de la cadira destenyeix i m’encomana el seu color: ara et penso en vermell viu i tebi. Les tardes de diumenge grinyolen. Mentre la meva ment centrifuga paraules xopes de cervesa i gintònic, intento comptar quants forats li vam fer a la nit. Un saxo entona Saint Germain -de què estan fetes les notes?- Dilluns és a prop i, amb ell, totes les petites batalles. Les tardes de diumenge són terra de ningú.

26.1.08

SHINY HAPPY PEOPLE

A les penes, punyalades. O millor ofegar-les en oli d’essència. Un altre massatge a l’esquena, garçon. Ben suau, s’il vous plaît.

24.1.08

ESPERA(NÇA)

Esperar durant el dia cosint la impaciència que vessa dels ulls al fons de les butxaques. Teixint paraules per aconseguir emocions efímeres que es dissipen de seguida en l’aire. Esperar totes i cadascuna de les nits desfent i cabdellant somnis i converses sabent del cert que no vindrà. Esperar que no s’esgoti l’esperança. Aguanta, aprenent de Penèlope, aguanta.
© an ↔ na
Maira Gall