il fait chaud

Em pregunto què fer-ne, de tota aquesta xafogor. De l'excés de graus centígrads que intentem espolsar-nos del cos, dels termòmetres exhausts i vençuts, de les nits de finestres obertes amb el son que penja del bri d'una promesa d'aire fresc. "Ven a la escuela de calor", que deia Radio Futura. Doncs que algú m'ensenyi a entendre l'estiu. A tolerar la calitja. A passar desapercebuda entre mirades d'ulleres fosques, barrets de palla, peus nus i tires de sandàlia, espatlles brunes i brillants. A seguir les petjades de sol, a trobar el rastre de la sorra a les onades, a identificar el regust de juliol i agost a tots els gelats. A trobar-te a tu al final de tots els regalims de síndria i de sal.

pausasycomas

El tiempo todo lo cura. El tiempo, ¿todo locura?

Preguntas, afirmaciones. La importancia de una coma. Pausas, entonaciones. Hoy no tengo ganas de hacerme preguntas. Sólo tengo ganas de dejar pasar el tiempo y que los sesenta minutos de todas las horas me acaricien la piel para decirme adiós.

sí a todo

De nou aquesta rutina amanida amb ovoalbúmina i fluoxetina. Cansada d'aquest mal que em barrina i em forada algun punt indeterminat entre el fetge i el ronyó, m'arrepapo en el seient d'aquest tren que em duu a tota velocitat cap a l'inici de la cursa d'aquest dijous, que em fa ganyotes disfressat de dilluns. Intento concentrar-me en els Relatos reales de Javier Cercas però en Robert Smith reclama la meva atenció amb els seus crits d'etern adolescent. Crits estúpids i aguts que desperten tot de perquès que dormien en algun punt indeterminat del meu cervell. Per què The Cure. Per què ara, de sobte, aquell concert de la Mercè a la Plaça del Rei. Per què Canimas, per què Jonah Smith, per què Puntí. Per què tu. Per què El quadern gris. Per què dijous paella. Per què tastets de vi. Per què una cervesa fresca. Per què tots els poemes. Per què escriure a rampells. Per què no? Jo dic que sí. Sí a tot.

carrers i voreres

M'he descuidat de repassar les costures del cos, mal embastat amb pedaços de llençol, pijama i malson, i em vaig vessant per aquest asfalt calent a cada pas. Líquida i consonant, se m'evaporen els desitjos, se'm liqüen les realitats. Residu, solatge de mi mateixa, continuo avançant per aquest divendres tot buscant la cara amable dels carrers amb la complicitat de les voreres.

sorpresas te da la vida

http://www.lavanguardia.es/concursos/epoemas/ganadores.html

(l'original, aquí)