síndria fresca

La remor de la calor és un so blau, com de xipolleig d'aigua. Música de cambra per a persianes abaixades. La tarda és un mar de parets blanques i els cossos, vençuts al sofà, una platja on arriba la carícia de l'aire condicionat en forma d'onades. L'estiu parla en un idioma antic de síndria fresca, dies amples i llum infinita, i els adults ja no podem traduir-lo en vacances que semblaven eternes. Jo dic, amb posat un xic infantil,  'beure'ns aquesta fam de viure' fins ben entrat el setembre.

something I can write about

Em debato entre la soledat creativa i l'aroma del teu gest que em sedueix a tothora. Entre nosaltres no pot haver-hi silencis sinó fonemes afònics, converses de mímica i complicitat, monòlegs recitats amb la mirada. Esborranys de vides amb denominador comú, sovint se'ns escapa un somriure furtiu, compartit, dibuixat amb un traç ràpid en la urgència dels sentits. Hi ha instants que m'esclates a dins en la festa privada i íntima dels mots que ballen al ritme d'aquesta efervescència de pensar-te.

Em taques tots els versos de companyia.

hores cargol

Badar, embadalir, ensopir. Comptar quants badalls separen la sopor de la contemplació, d'aquest obrir i tancar finestres. Hores cargol. Regalimar, memòria avall, i davallar, nosaltres enllà, tot vigilant de no caure. De vegades, les circumstàncies ens empenten i la realitat ens fa la traveta.

fields of gold

Ganes d'aventura. D'aliar-se amb el sol i el vent, i cavalcar el blau i nedar les tonalitats del paisatge. La mirada, però, s'atura al vidre que amablement et convida a amansir la sang.

Els camps de blat, amb un posat daurat, com d'oli roent, somriuen i esperen a l'altra banda.

olfactes

Inspirar-se. Alenar-se a si mateix, com un aire carregat de paraules. I expirar versos, paràgrafs plens d'oxigen. Que respirin els significats a través de les lectures. La veu, com un perfum que se't clava a la memòria.