bixest

Inventes dos febrers a mida:
ni massa grisos
ni massa tristos
ni massa freds.

L'equilibri, però,
el trenques premeditadament
tot afegint-hi el pes
d'un sol dia.

febre

La febre estova la sang que, impassible, empeny carn, cos i anys. Les hores, tendres, es desfan dins del bocí d'hivern que són aquestes mans fredes, perennes, inevitables, mentre el món crema a la mirada. Entre incendi i incendi, dibuixes paisatges amb línies de punts d'ebullició. Boires, cel blau, efervescències, paracetamol. 

A quina temperatura s'apaga el desig i s'encén l'ànima?

viure, escriure i viceversa

De vegades el simple gest d'escriure és tot un acte de supervivència.

vespre

Hem begut, i el vespre
és un ara que se'ns abelleix etern.
El desig es passeja entre els dits,
àvid de tacte.

Hem ofegat límits i fronteres
en dues copes de vi.

tempestes

La mar en calma, ara que ja has acabat de pentinar les onades. Perquè encara et pobla la sal, encara et saps la humitat dels oceans rebels que la vida ens fa néixer a dins i que a estones et prenen i et parlen amb una llengua aspra que tan sols tu entens.

Nàufrag de tu mateix, altre cop, com tantes altres vegades, tornes a trobar un port, una illa, una platja, una nova pàtria petita que es deixi dir amb veu de terra ferma, amb el deix de totes les oportunitats.