cal·ligrafies, horitzons

El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.

fil de llum

Cabdelles capvespres.

El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim, 

prim com el fil de llum que s'escola, 

                                                        furtiu, 

a través del darrer sospir d'una persiana.

desmemòria

Viure riu avall;

de vegades, la pausa d'un gorg,

i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 

que cristal·litzen sota la pell, 

dins de les cavitats 

que som, 

que ens fan 

que resseguim amb els dits 

innocents i nus

d'una consciència líquida.

Els records, 

de tanta aresta, 

minerals, 

diuen ferides 

malgrat no creure's esmolats,

i la desmemòria se'ns antulla

amable com una llengua 

que, amorosa, esmussa el tall.

pajarito langosta

Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.

Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.

impossibles aviadors

Pistes d'aterratge;
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
                                      caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.

Mos gastronomíem.