Vinc sovint a casa teva. Caut, silenciosament, gairebé furtiu i sense badar boca. Només miro, sento, guardo i me’n vaig amb un dolor indefinit (o no) a l’entranya. No puc parlar del que escrius i dius sense dir-ho; em recorda massa un temps meu que he deixat enrere. Penso -i potser m'equivoco- que ja vaig buidar tot el que em feia mal, i em dol -només pensar- que d'altres encara pouen fosca.
ni fet a mida!!
ResponEliminajust el que necessitava.
gràcies!
per cert, et llegeixo sovint però poques vegades dic alguna cosa. encara em fa vergonya...
Vinc sovint a casa teva. Caut, silenciosament, gairebé furtiu i sense badar boca. Només miro, sento, guardo i me’n vaig amb un dolor indefinit (o no) a l’entranya. No puc parlar del que escrius i dius sense dir-ho; em recorda massa un temps meu que he deixat enrere. Penso -i potser m'equivoco- que ja vaig buidar tot el que em feia mal, i em dol -només pensar- que d'altres encara pouen fosca.
ResponElimina