La curiositat ha marxat de vacances i aprofito per escombrar el pensament d’idees inútils, de pols i paperassa acumulada davant de portes sense rètol que mai he obert. No tinc gana; faig dieta de mi mateixa i devoro paraules sense sal ni espines. Ingràvida i buida, m’assec a la falda d’un moment agradable i respiro lentament un sentiment verd de color maragda i olor a menta tan intensa que sembla que m’hagi d’esclatar el pit. Sento calfreds a l’esquena i a les puntes dels dits mentre escric poemes sense versos. Potser tinc fred de tu.
Eeeeei, ja sé com saltar-me això dels pop-ups! Doncs jo m'acabo de comprar un llibres que prometen. Res d'apatia! Potser és que és divendres a la tarda però em noto el Litus subido* :)
ResponElimina*curiositat: ajunti Litus+Subido i obtindrà "Líbido", hahahaha! Val, val...
Un comentari general: aquest racó de la xarxa vessa literatura i bones imatges per totes bandes!
ResponEliminaUi, litus... t'imagino "de subida" i fas una mica de por... :)
ResponEliminaBiel, moltes gràcies! :)
Deu ser el mateix que sentia quan vaig escriure un poema intitulat "Ressaca de tu".
ResponElimina