13.3.07

TAXIDÈRMIA

He après a dissecar els moments abans que els minuts comencin a fer olor de ranci. Abans que s'apaguin els llums de les mirades i les carícies es perdin en la foscor. Abans que la pell s’oblidi del teu tacte. Abans que les paraules es despullin del seu significat per anar-se’n a dormir a les pàgines dels diccionaris. Abans que els petons es ressequin als llavis. Abans que caduquin els dos-cents cinquanta grams de felicitat i un somriure que venia de regal.

Sóc taxidermista d’instants morts que no pugen al cel ni van a l’infern. De petits retalls de vida suspesos en somnis de formol.

2 comentaris

  1. Un text tan bell com dur. No sé si l'interpreto bé, però la veritat és que m'ha deixat glaçat.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall