SOMRIURE

Es va espolsar la tristor dels ulls. Els miratges que s’enredaven a les pestanyes. Les teranyines dels dies viscuts sense sol. I va recordar com tornar a somriure.
/

1 comentari

  1. Anònimdimecres, 28 de març, 2007

    I els somriure bonics que arrelen a les teves paraules, què me'n dius?

    M'encanta llegir-te, ja ho saps, tot i que darrerament estigui silenciosa:)

    Un beset

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall