Em bec l’enteniment
d’un sol glop.
Se m’enriolen
les ganes de viure.
Tanco els ulls.
T’abraço ben fort.
No vull caure d’aquesta nit
que em giravolta al cap.
L’amor m’esclata a dins.
Se m’esberla el cos.
Estic plena de papallones
i somriures.
No hi ha mots
ni records
esquitxats a les parets
de la memòria.
L’alcohol els ha esborrat.
Tots.
8.7.07
D'UN SOL GLOP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...eh, però el "mojitos" a que estaven bons? :)
ResponEliminaL.
Sí, sí... aquest és el problema... que després "passa el que passa" i, quan a una li tornen les paraules que va anar perdent durant la nit (i em queda el dubte de si en vaig perdre més), se li enrojolen fins i tot les puntes de les pestanyes! :)
ResponEliminaBufff! una nit mogudeta.
ResponEliminatrobo que ho has definit molt bé...
ResponElimina