A la bústia de la plaça
Hem escrit cartes per no escriure versos.
Un degoteig de paraules en prosa
lent o incontenible. Una tempesta
selvàtica d’enyors intermitents
de flors seques, de sabors, de viatges.
Tot allò que fan els amants, que canten
les cançons, que desfermen els paisatges
ràpids dels trens de llarg recorregut.
Hem compost lletres d’amor escollint-nos
drut i midons, Tirant i Carmesina.
Però l’amor és fumut d’explicar
de tant com l’han transcrit arreu, i el vers
es vol esquerp i Correos España
no és joglar ni Plaerdemavida.
Lletra de batalla, Pau Sif
Prendre la ploma i, sobre el paper, deixar anar la mullena de paraules amb què amaràvem aquell amor adolescent que ens esclatava a la boca, impacient. Ja no se'n reben, de cartes d'amor. El sentiment ara viatja per fils invisibles que solquen l'aire que respirem. Ja no el podem guardar dins d'aquella caixa de sabates que dorm en un racó de l'armari. No sé per què, però em fa l'efecte que l'amor se'ns ha tornat breu, caduc i fugisser...
Hi ha un llibre que va d'això. Amor líquid, en diu. Com el Vermout amb olives, el Luis Cañas o...ehem, la llet de soja :)
ResponEliminaL.
També l'amor s'ha tornat líquid. Temps d'aquitectures efímeres.
ResponEliminaImprimeixo els e-mails i els guardo (sovint cartes de fenhedor). No sé si la tinta de l'Epson resistira el pas del temps. Em preocupa més la memòria.
ResponEliminaNo es veritat, o potser voldria que no fos veritat, l'amor hi és sempre i no canviaper anys que passin, potser no estem al lloc adequat o no el sabem veure. Hi han molts poemes que son cartes d'amor i prosa també, la vida es dues coses només, rutina i amor, es questió de triar, remenar, trobar-lo i mantenir-lo viu. De vegades no cal una carta, nomes una mirada, un gest, una caricia i ja tens l'amor
ResponEliminaen caixes de sabates s'hi guarden molts i molts secrets, potser ja no utilitzo les caixes però sí el llapis i el paper per dibuixar a plè sol, t'envio un muuuac
ResponElimina