Els matins de dissabte la plaça esdevé un boscam de para-sols i paraigües que fan el fet. La calma de les nits de poble busca un racó fresc per fer una becaina: el xivarri i la cridòria es venen a pes a les parades del mercat ambulant. Un eixam de mascles enfundats en mallots liben el vi dels porrons entre anècdotes i proeses amanides amb pa amb tomàquet i botifarra de bolets, mentre les bicicletes es recuperen de l’esforç tot pasturant sota aquest sol d’estiu. I tu i jo, encara amb els pensaments mig adormits, ens amaguem entre els signes d'un parèntesi obert en aquesta selva d'entrepans i cafès amb llet.
Ah, veig que la cosa del parèntesi t'ha agradat :)
ResponEliminaHe,he...un eixam de mascles liben el vi.Bzzzzz...quins cracs! Aquests donen postiu de botifarra al control antidòping!!
p.s: operació big fish acomplerta.
Molt bo el text, narres una tarda que sona molt bé...
ResponEliminaon coi heu anat?
ResponEliminajo, em sembla, que em demano unes vacances en un parèntesi com aquest
un somriure
mar, no ens hem mogut de Sant Llorenç. Només cal anar al bar de la plaça per sentir-se diferent! Un petó, maca :)
ResponEliminaEls matins de dissabte amb companyia sonen així de bé, wink :)
ResponEliminaSempre imagino els parèntesis com un espai de pausa i calma on amagar la tranquil·litat els dies en què les presses ho devoren tot al seu pas. I ahir hi vaig amagar una mica de tu, Litus :)
ResponEliminal'important no es on siguis, sino qui tens al costat, ah! i com et relacionis amb ell/a en aquell moment.
ResponEliminadels Morunys o Savall?
Molt millor que tenir a algú és tenir a qui explicar-li tot el dissabte al matí, :).
ResponEliminaEls diumenges són de ressaca, ¿no? :)
Savall, Francesc :)
ResponEliminayaki, justa la fusta! :)