"Fer-se un petó no és el mateix que petonejar-se. El petó primer és un gest fundacional. El petó no es roba. El petó se sembra i creix. El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la soledat. El petó té gust i l'identificaríem entre molts altres petons. De petons se'n fan molts, però hi ha petons extraordinaris que no es busquen sinó que es troben. No són els que es fan a petició dels convidats a la boda. A vegades el petó extraordinari és el petó desconegut en el moment del comiat. A vegades es posa damunt l'espatlla com una papallona o com un d'aquests famosos gripaus que acaben convertint-se en prínceps. No hi ha una estadística demoscòpica dels petons. Són vibracions que potser es resolen en elles mateixes, però que deixen una empremta al cor semblant a la que els aviadors de guerra marquen al fusellatge dels seus avions.
De petons mai no n'anem sobrats. Però entre la bijuteria i la joieria, la memòria dels petons sap perfectament el que hi ha."
De petons mai no n'anem sobrats. Però entre la bijuteria i la joieria, la memòria dels petons sap perfectament el que hi ha."
Joan Barril, Sobre l'amor
Increible! Sense paraules...
ResponEliminaOh, els petons robats... qui fos lladre d'amor... Quina joia el petó robat que només coneix el lladre... Quina alegria si el pot tornar...
ResponEliminaCom deia papasseit..."si ens saps el pler, no estalvïs el bes".
ResponEliminaPetons!
El Barril està molt bé, eh? Te'l van regalar, el llibre? Una persona amb criteri, segur (sobretot en qüestions de cinema)
ResponEliminaL.
Muxu, en basc :D
ResponElimina(diga-li a en Barril que en pensa dels petons entre parèntesis)
ResponElimina