Tallem el vent de llauna amb la cisalla
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.
Gabriel Ferrater, Da nuces pueris
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.
Gabriel Ferrater, Da nuces pueris
Davant els meus ulls s’estén el Nadal, escampat sobre la gespa. Heura de filferro, roba i paper. Verds, blancs i vermells s’enfilen lentament per les parets. Abans de dinar m’espolso el fals esperit nadalenc que han deixat cinc-centes postals al seu pas per les meves mans. Deixo que Ferrater se m’endugui lluny. Encara no estic preparada per al Nadal. Encara no.
Sempre és millor Ferrater que aquest etern retorn a la comèdia del Nadal.
ResponEliminaI tant, Biel. Ferrater és una bona vàlvula d'escapament, com tants altres autors. D'exemples, tu en tens uns quants al teu blog. Una salutació :)
ResponElimina