BECAINES

Un trajecte de tren. Espai i temps concentrats dins d’un vagó i nosaltres, atrapats dins ell fins que arribem a la nostra estació de destí. Mentrestant, amb la llibertat minvada, no tenim més opció que observar, llegir, escoltar música o, senzillament, dormir. El moviment del tren ens bressola, ens pren lentament fins a caure dins del seu parany hipnòtic. I aquestes becaines sovint esdevenen metàfores de nosaltres mateixos; esborren tots els límits imposats per les regles de la bona educació i alliberen el veritable ésser que viu dins nostre. Hi ha qui s’abandona exageradament, qui s’expandeix de tal manera que, un cop conquerit l’espai propi, envaeix de forma subtil –o no- el territori veí, tot fent servir armes com els roncs i els fils de saliva que regalimen per la comissura dels llavis. N’hi ha d’altres, però, que tendeixen a anar encongint el cos, a concentrar-se en si mateixos, a voler passar desapercebuts, a adoptar aquella posició fetal dels dies sense maldecaps. Tu simplement recolzes el cap a un costat del seient i et deixes anar, en silenci. I contemplo com es relaxen els muscles. Com se t’endolceix el rostre. Et despertes sobtadament i em demanes de quina manera dorms al tren. Com tots. Com si fóssiu nens.