Pesa l’aire d’aquest dilluns, pintat de gris plom i de cel d’hivern. Pesa el silenci d’aquesta habitació i esqueixa les ganes d’escriure. L’alè de les paraules es va glaçant lentament sobre la pell de mans i dits adormits pel fred. A la meva petita Sibèria el temps dibuixa estones breus amb batecs metàl·lics sobre el blanc de les parets.
"I don't like mondays" que deia la cançó....
ResponEliminaM'agrada el teu bloc.
Estic segur que el visitaré sovint.
Felicitats
Bona, la cançó dels Boomtown Rats.
ResponEliminaGràcies per la visita, Albert. I felicitats també per a tu. Avui és el teu sant, no? :)
...a més el Bob Geldof sempre ha tingut com un no-sé-què, oi? ;)
ResponEliminaL.
Nena, que maco! Ostres, que bé que escrius i que bé que descrius! M'agrada. M'agrada molt. Una abraçada per combatre el fred (fins on es pugui) ;)
ResponEliminaVigila les escletxes. El fred trenca les pedres i la llum s'escola entre les esquerdes.
ResponElimina