Un a un, vaig deslligant els nusos que se’m fan a la gola mentre decideixo què fer de tot aquest enyor mal dissimulat que se m’acumula damunt les parpelles. M’espolso el confeti de la festa del teu cos, i trec les teranyines a aquest desig humit que se’m rovella. Sota la catifa, hi amago tots els dilluns, els dimarts i els dimecres. Dijous és el color amb què pinto les parets d’aquesta sala d’espera.
'i trec les teranyines a aquest desig humit que se'm rovella'. Uf!
ResponElimina"Uf!" què? :)
ResponEliminaEt desconec, però sempre tens aquesta forma d'escriure i de dir les coses tant clares en 2 paraules que em maravella llegir-te felicitats per escriure així i espero que tot acabi arreglant-se. Salut.
ResponEliminacom m'agrada llegir-te, bitxo! impossible perdre'n el costum:)
ResponEliminauna abraçada silenciosa i invisible
(petó) (per tu) (i per la noieta que està a sobre meu, també) (de regal) (cuida't) (cuide-vos)
ResponEliminaQue bonic aquest dijous d'avui.
ResponEliminaSalut,
..enyor, enyorança, anyorança, enyorívol...
ResponEliminaT'enyor (com a la nit, la fosca a la flama B.P.)
Diria que tots els enyors són mal dissimulats... o damunt les parpelles, o entre els dits, o sobre la pell...
ResponEliminaNo sé qui ets, i he trobat aquesta pàgina per casualitat, però m'encanta com escrius. Directa i a la vegada subtil, genial diria jo.
ResponEliminaJa tens una adepta més.
Perdona si l'altre dia vaig ser brusca. em fas agafar desprevinguda.
ResponEliminaamigues? :)