DIJOUS

Un a un, vaig deslligant els nusos que se’m fan a la gola mentre decideixo què fer de tot aquest enyor mal dissimulat que se m’acumula damunt les parpelles. M’espolso el confeti de la festa del teu cos, i trec les teranyines a aquest desig humit que se’m rovella. Sota la catifa, hi amago tots els dilluns, els dimarts i els dimecres. Dijous és el color amb què pinto les parets d’aquesta sala d’espera.

10 comentaris

  1. 'i trec les teranyines a aquest desig humit que se'm rovella'. Uf!

    ResponElimina
  2. Et desconec, però sempre tens aquesta forma d'escriure i de dir les coses tant clares en 2 paraules que em maravella llegir-te felicitats per escriure així i espero que tot acabi arreglant-se. Salut.

    ResponElimina
  3. com m'agrada llegir-te, bitxo! impossible perdre'n el costum:)

    una abraçada silenciosa i invisible

    ResponElimina
  4. (petó) (per tu) (i per la noieta que està a sobre meu, també) (de regal) (cuida't) (cuide-vos)

    ResponElimina
  5. Que bonic aquest dijous d'avui.
    Salut,

    ResponElimina
  6. ..enyor, enyorança, anyorança, enyorívol...

    T'enyor (com a la nit, la fosca a la flama B.P.)

    ResponElimina
  7. Diria que tots els enyors són mal dissimulats... o damunt les parpelles, o entre els dits, o sobre la pell...

    ResponElimina
  8. No sé qui ets, i he trobat aquesta pàgina per casualitat, però m'encanta com escrius. Directa i a la vegada subtil, genial diria jo.


    Ja tens una adepta més.

    ResponElimina
  9. Perdona si l'altre dia vaig ser brusca. em fas agafar desprevinguda.
    amigues? :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall