dos quarts de dotze

Intento mesurar a pams la distància que es respira entre el record dels teus llavis i el meu coll, i les mans se'm perden pel camí, en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. No em surten els números en comptar els petons que ens separen i les paraules que ens uneixen, o a l'inrevés, o viceversa. Maldestra enginyera de camins, canals i ports, amb les matemàtiques suspeses només em queda escriure històries curtes i poemes amb lletra petita i cinta mètrica. Soap operas de prosa poètica on els protagonistes vesteixen amb majúscules i parlen en cursiva. Només són dos quarts de dotze. Només em queda inventar recorreguts turístics per l'eixample d'aquest divendres, i sacsejar l'avorriment amb moviments sísmics, calfreds a l'esquena, amb epicentre en algun punt indeterminat entre Viladomat i Diputació. Entre el record dels teus llavis i el meu coll.

2 comentaris

  1. Celebro haver-te trobat. He fullejat(¿?), els teus escrits i m'hi he quedat enganxat. Si m'ho permets, et visitaré de tant en tant.
    A mi no és que se'm donin molt bé les matemàtiques...però la prosa poètica encara menys.
    Per cert, sóc nascut a l'eixample, en algun punt entre Viladomat i Diputació.

    ResponElimina
  2. Tens el meu permís :) Bromes a part, gràcies per llegir-me!

    anna g.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall