4.9.09

serenata

Del silenci del passadís, en pengen tot de notes que els teus dits fan sortir de les cordes d'una guitarra. Serenata improvisada, banda sonora d'una nit embastada, com tantes altres, sobre el coixí, sobre el llençol. Ja no en sé, de dormir sola. La son no em vol rondar si no ets a prop.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall