i no duc maquillatge i el mòbil no sona i se m'esborren les línies de les mans i ja no sóc morena sinó grisa cabell blanc i estic oblidant els dies en què tot era fàcil i sabia riure i respirar i les esperances es desinflen i ja no són verdes i la vida comença a fer aigües i s'escapa per tots els forats.
aiiiii...si et consola, ja sóm dos!
ResponEliminai si et consola, jo t'estimo igual!
un somriure
pd- a veure quan ens veiem que ja us enyoro massa
Cada sapo con su sapa. Croac! :)
ResponEliminaL.
gràcies, mar :) a veure quan trobem un forat per veure'ns!
ResponElimina