He decantat mots
per oblidar-te,
i els he escrit un altre cop,
incandescents
amb esma consentida.
Montse Assens, Indigent, com jo
Tantes paraules besades, vessades, escrites i dites. Sentir-se vi barat, rialla fàcil, acudit dolent. A la llengua, un lleuger tast de tinta; als dits, un no res. Amb el temps oblidarem la cal·ligrafia amb què ens escrivíem els cossos i totes les paraules que ens dèiem. Però sempre seré jo qui et va ensenyar a menjar spaguetti amb cullera.
em quedo sense paraules
ResponElimina:)
un petó
val que jo te n'he pres unes quantes... però tu en tens moltes, de paraules. I ben maques :)
ResponEliminaun petó enorme
hehehe... volia dir que em quedava sense paraules perquè m'havia emocionat que posessis uns versos meus aquí... m'ha fet molta il.lusió, de debò...hehehe
ResponEliminaja saps que les meves paraules són de tots i m'agrada compartir-les
un petó ben gran