El tacte del sol. Aquest gronxar-se suau en el temps. La reconquesta de parets, espais, llençols. L'aire és ple d'oportunitats per rescatar el cos de la presó del dol i embastar la vida de nou, tota sola. Em respiro nova i neta dins d'aquesta pell que encara enyora i no oblida.
El cos és la presó, la gàbia en la qual cada individu de l'espècie humana està condemnat a viure.
ResponEliminaPD: Per cert, molt maca l'entrada :=)
També molt bona aquesta entrada :)
ResponElimina