Aquest dolor intermitent que se'n va i torna, que neix a les entranyes i t'esqueixa per dins. Massa trencada, massa morta per tornar-me a recompondre, em guardaré dins d'un calaix i col·leccionaré engrunes, pols i anys.
Obrir tots els calaixos, treure-hi allò que ens pesa, que ens molesta, que ens fereix... i omplir-los de nova llum, de nous records... per viure, encara.
Obrir calaixos sempe és una temptació :-)
ResponEliminasempre, buf!
ResponEliminaDeia ahir que "Hi haurà amor engrunat al fons..." dels calaixos, en aquest cas.
ResponEliminaEstic d'acord amb el pere. Els calaixos són per obrir-los!
Petonàs.
Obrir tots els calaixos, treure-hi allò que ens pesa, que ens molesta, que ens fereix... i omplir-los de nova llum, de nous records... per viure, encara.
ResponEliminaO per deixar-los tancats i oblidar allò que hi ha dins. Sou uns tafaners, eh? ;)
ResponEliminaVes i dis-li-ho a Curie, que jugant jugant, va descobrir un element nou del sistema periòdic i quan va esbrinar que era radiactiu, era massa tard.
ResponElimina(Això li va passar obrint calaixos)
ResponEliminacuriosity killed the cat :)
ResponElimina