M'assec a mirar com la tarda de diumenge llisca, brillant, riu avall mentre espero que arribi la pluja. Tinc tot el sol a la pell i l'hivern ben arrelat al fons de la mirada. Viure a la deriva, sense rumb fix ni biodramina, em regira la panxa. No tinc fusta de pirata.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada