colors primaris

Nit artificial, de persiana avall. No vull que entri el dia, encara, a destorbar. Escolto les parets, que em parlen de colors mentre em faig un nus al centre del llit. Oblido braços i cames, i peus i mans. Tanco els ulls: no vull sentir la veu d'aquell vermell tan teu, tan intens que em tacava per fora i per dins. Torno al silenci del blanc, a la promesa, a l'expectativa, a l'inici, a la fe. A tot allò que encara pot ser. Desfaig l'embolic del cos, recullo la memòria de les extremitats, i camino en groc sense paracaigudes. El taronja m'espera al principi de totes les paraules.

4 comentaris

  1. Saltant de blog en blog he arribat fins aquí. No acostumo a llegir poesia, però de vegades, com ara, m'hi enganxo. Tens poemes i versos molt bonics "El taronja m'espera al principi de totes les paraules", "Els mots, les engrunes"...
    Fins la propera!

    ResponElimina
  2. Ferrater ja ho sabia i m'agrada la reinterpretació. Les paraules són un cos ben especial!

    ResponElimina
  3. Josep Lluís, podríem dir que les paraules són el cos del pensament :)

    viatger, gràcies per tornar i intentar-ho un altre cop. un plaer :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall